Sóc un convers

Torno un any i alguns mesos més tard... Que què ha passat? Res d'especial: feina, viatges, mandra...

Bé, ha passat una cosa rellevant pel que fa a aquest bloc. M'he pasat a Mac, és a dir, he canviat el fix i el portàtil per un iMac i un Macbook. He seguit el camí més corrent, que comença amb l'Ipod, segueix amb l'Iphone i acaba amb els Mac. Però no sóc un convers pur, perquè al despatx de la meva UPF continuo tenint un PC, i encara conservo el Sony Vaio que vaig comprar no fa pas tant, de manera que encara em puc defensar en el món PC.

De fet, sembla clar que si el futur és del plurilingüisme, la multiculturalitat i el mestissatge, doncs el que ens espera és ser també bisexuals amb Mac i PC... Encara que també sigui veritat que els dos móns cada cop són més semblants, que cada cop s'assemblen més, tenen més compatibilitat i acaben sent una mateixa cosa.

Els arguments per passar-se a Mac són obvis i coneguts: a) no hi ha virus ni troians; b) el sistema no es podreix cada cert temps ni cal reinstal·lar-lo; c) tot funciona més bé, més ràpid, més segur i més maco. Ja no són tan cars, han deixat de ser aïllats o incompatibles... I els inconvenients també són clars: a) no existeixen tots els programes per a Mac, hi ha molt poca cosa -per no dir gairebé res- en català, --i continua tenint un cert regust d'elitisme o de sofisticació que em molesta, sincerament.

De totes maneres, em nego a ser un fanàtic maquero dels que no veuen més enllà del nas!