L'emigració cap al territori digital

Hermosa vall, bressol de ma infantesa, blanc Pirineu,

marges i rius, ermita al cel suspesa, per sempre adéu!

Arpes del bosc, pinsans i caderneres, cantau, cantau;

jo dic plorant a boscos i riberes: adéu-siau!

Jacint Verdaguer. L'emigrant.

El propòsit d'aquest bloc és recollir les meves experiències com a emigrant digital, és a dir, com a persona nascuda abans del 1993 que ha hagut d'adaptar-se als canvis que ha provocat la diseminació de les TIC.

El 1993 se sol establir com a data d'inici de la generació internet, generació digital o generació google, de les persones que han nascut i crescut envoltades de les tecnologies electròniques: que tenen des de sempre pantalles i teclats al voltant, que duen un mòbil a la butxaca, que tenen diverses adreces de correu electrònic, que escolten música amb mp3, que no han vist mai un disc de vinil o una cinta magnetofònica, que compren al supermercat digital, reserven els bitllets d'avió en línia, etc. El 1993 internet va deixar de ser una xarxa exclusivament militar, es va difondre el primer navegador (Mosaic) i, en definitiva, es va iniciar a la pràctica el que és el ciberespai. (Vegeu la història de la xarxa per José Antonio Millán).

La meva idea és explicar els meus records com a 'emigrant digital', com a persona que ha hagut d'aprendre un llenguatge nou, unes formes de comunicació que no havien format part de la seva educació primària ni secundària. Ja sabeu que la famosa metàfora dels 'nadius digitals' i dels 'emigrants' és de Marc Prensky.

També tinc la intenció d'anar explicant els meus progressos en aquest aprenentatge. I aquest bloc és un pas més en aquest procés, perquè és el meu primer bloc i aquesta la meva primera entrada... I per això he triat encetar la meva presentació amb uns versos de Verdaguer, perquè parla de les emocions que tenen els emigrants i perquè vaig néixer en aquesta "hermosa vall 'hermosa" i perquè de petit visitava sovint aquesta "ermita al cel suspesa".